[vc_row css=”.vc_custom_1469403816966{padding-bottom: 0px !important;}”][vc_column width=”1/2″][vc_column_text css=”.vc_custom_1469404831632{margin-bottom: 20px !important;}”]

ELS INICIS. DEL SEGLE XV AL XVIII

Festes de la Mercè: ball dels gegants a la plaça de Sant JaumeLa festa del Corpus, durant molts segles fou la gran festa d’Europa. Era el moment en què el poble seguia les nombroses processons amb les seves millors gales. Doncs bé, aquesta festa eminentment religiosa, havia estat instaurada sobre una festa pagana, que pretenia retre homenatge a la natura un cop l’any. Molt abans, aquesta festa pagana es celebrava per demanar a la Natura que no castigués al poble, que hi haguessin bones collites durant tota la temporada que començava. Avui, però, només ens en queda el Corpus.

I és en aquesta festa on sorgeixen els nostres protagonistes: els gegants. Enmig d’una Europa renaixent, cap al segle XV s’instaura aquesta gran celebració, i és llavors quan l’Església comença una aventura per trobar la manera d’explicar les Santes Escriptures d’una forma amena pel poble inculte, que no sabia llegir ni escriure.

En realitat aquesta aventura ja es va començar molts segles abans (veieu els arcs de moltes porxades d’esglésies, les façanes de les catedrals, els interiors de les basíliques,…), però és aquí quan sorgeix la necessitat de fer que aquests elements tinguin moviment, ja que l’acte central i més esperat de la festa és la Processó.

Recordar que aquesta processó tindrà la importància que actualment té la Cavalcada de Reis per a cada població. Ningú hi falta, tothom hi vol anar, i fins i tot pel tipus d’espectacle itinerant amb carrosses i explicació de fets, l’exemple és genial.[/vc_column_text][/vc_column][vc_column width=”1/2″][vc_gallery interval=”3″ images=”1852,1208,1443″ img_size=”550×450″][/vc_column][/vc_row][vc_row css=”.vc_custom_1469404437230{padding-top: 10px !important;padding-bottom: 0px !important;}”][vc_column][vc_column_text]I per aquesta necessitat, a algú se li ocorre de fer una obra de teatre itinerant. Aquesta comptava amb el drac (representant el mal), el lleó, l’àliga, el bou i l’home (els quatre evangelistes), els arcàngels, el rei David amb Goliat (heus aquí un dels primers gegants), Sant Cristòfol amb el nen a coll (un altre gegant),… Naixia llavors una riquesa folklòrica que ha perdurat sis segles o el que és el mateix, més de trenta generacions.

Primerament, tots aquests elements els encarnaven homes disfressats. Duien pells per representar les bèsties, ales per figurar àngels o pujaven sobre xanques per a representar els gegants. Poc a poc, aquestes primitives figures anaren evolucionant. Màscares i “attrezzos” de tota mena les milloraven, fins que s’inventà la carcassa, el gran invent de la festa popular. Amb una estructura rígida, que es pogués sostenir amb equilibri es podien representar totes les figures imaginables. El bou, la mulassa, el drac, l’àliga, el lleó i els gegants naixien.

I de mica en mica aquests s’anaren instaurant a la resta de festes del calendari anual. El fet de tenir unes estructures, demanà més compromís. Es necessitava un espai per a guardar-les i algú que les mantinguésEls gegants de la Ciutat. El fet de tenir-les disponibles durant tot l’any va fer que comencessin a participar d’altres festes.

Amb tot això, les figures es “privatitzen”, es converteixen en propietat d’un gremi que se’n fa càrrec durant tot l’any. Els gegants es converteixen en propietat municipal juntament amb les àligues i llavors els sorgeix parella, les gegantes.

El paper d’aquestes era prou important ja que marcaven la moda. Cap burgesa barcelonina es comprava vestits abans de veure desfilar la geganta de la Ciutat pel Corpus i segons la indumentària que lluïa, així es comprava les seves gales.

Aquest fet curiós, donava molts maldecaps, perquè l’Ajuntament tenia una forta despesa en portar les millors robes i sastres de París cada any. A més a més, anà en detriment del gegant, que vestia sempre igual i no estava tant cuidat.
Així doncs comença aquesta història tan màgica com inusual que us volem comptar, la dels gegants centenaris i històrics de Catalunya.

Tot el que hem dit fins ara és la gran història dels gegants de Barcelona i d’alguna ciutat més de Catalunya, però també és la història dels gegants de tota Europa.

És a partir de mitjans del segle XIX i durant tot el segle XX quan sorgeixen les grans diferències entre territoris, i que comença el gran desenvolupament geganter que viu Catalunya a l’actualitat.[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row][vc_row css=”.vc_custom_1469405011031{padding-top: 10px !important;padding-bottom: 0px !important;}”][vc_column width=”1/2″][vc_column_text css=”.vc_custom_1469405776846{margin-bottom: 20px !important;}”]

EL SEGLE XIX: EL CANVI DE FUNCIONS

El fet més important d’aquest segle és que els gegants passen de ser propietat municipal a pertànyer, com ja ho eren les bèsties, a gremis i associacions. És a dir, que els gegants es converteixen ja en un referent de la festa i ja són totalment propietat del poble. Per posar-ne dos exemples, esmentar els gegants de la Societat del Born de Barcelona (Els actuals gegants Vells de la Casa Caritat), que eren d’aquesta entitat i que participaven al Carnestoltes de la ciutat. Per tant, són un clar exponent del fet clarament laic i del poble.

O també trobem els gegants de Badalona, que pertanyien a la Confraria de Sant Anastasi i que aquesta se’ls va vendre. Aquí el fet religiós encara hi és present, però destacarem que no pertanyien a l’església, sinó que eren propietat d’una associació.

També cal esmentar que aquestes dues parelles el 2009 han celebrat 150 anys, així que podem afirmar que el canvi de funcions dels gegants cap al que són i representen actualment començà cap al 1850.[/vc_column_text][/vc_column][vc_column width=”1/2″][vc_gallery interval=”3″ images=”1852,1208,1443″ img_size=”550×450″][/vc_column][/vc_row][vc_row css=”.vc_custom_1469405011031{padding-top: 10px !important;padding-bottom: 0px !important;}”][vc_column width=”1/2″][vc_gallery interval=”3″ images=”1852,1208,1443″ img_size=”550×450″][/vc_column][vc_column width=”1/2″][vc_column_text css=”.vc_custom_1469405147420{margin-bottom: 20px !important;}”]

EL SEGLE XX I LES GRANS TROBADES

El segle XX és el que caracteritza el nostre moviment geganter actual. Fou un segle tallat per la dictadura amb un principi de plata i un final daurat. Què volem dir amb això? Doncs que els primers trenta anys foren de vital importància per a la festa gegantera. Ja el 1902 es fa la que ha estat catalogada com la primera trobada de gegants, el “Concurs de Gegants, Nans i Monstres Típichs”, celebrada a Barcelona. És en aquest moment quan es reuneixen per primera vegada gegants d’arreu del país en una mateixa població per celebrar una trobada de gegants tal i com avui en dia la coneixem.

25è aniversari de la reconstrucció dels gegants de Pi (1960-1985)A partir del 1923, amb la dictadura de Primo de Rivera, es produeix un descens de les festes populars o de carrer i es revifen les religioses.

La segona festa important arribà el 1930 i fou a Sabadell. Es va fer l’any següent de l’estrena dels seus primers gegants (els actuals gegants Avis) i segurament no es va poder fer l’any anterior per causes econòmiques.

A partir del 1936, molts gegants acaben perduts, cremats o arraconats. Per exemple, els gegants, les mulasses i el drac de Vilanova i la Geltrú, havien d’anar a Barcelona el 19 de juliol de 1936. Aquests ja havien marxat dies abans, però els geganters que s’hi havien de desplaçar no van arribar-hi mai ja que va ser aquest dia el que va començar la rebel·lió militar. Ningú no va pensar en els entremesos dels quals no se’n va saber res més. Un altre exemple tràgic és el dels gegants de Santa Maria del Mar de Barcelona, que van ser cremats juntament amb tot l’arxiu de la Basílica durant la crema del temple el juliol de 1936. A Solsona, els gegants desaparegueren sota les runes produïdes pels bombardeigs, a les Planes d’Hostoles els van cremar durant la retirada de les tropes republicanes el 1939 i a Vilanova i la Geltrú van ser destruïts per la mainada. Molts d’altres van ser abandonats.

Després de la guerra, els gegants tornaren a participar a les festes, aquest cop a les del Corpus Christi, tot i que molts dels que portaven símbols catalanistes van desaparèixer. L’any 1950 es fa un Concurso Provincial de Gigantes a Terrassa en motiu de l’estrena dels gegants Nous de la població i un any després, aquest cop a Tarragona, es fa una trobada per commemorar el centenari dels seus gegants Moros.[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row][vc_row css=”.vc_custom_1469405011031{padding-top: 10px !important;padding-bottom: 0px !important;}”][vc_column][vc_column_text css=”.vc_custom_1469405612894{margin-bottom: 20px !important;}”]

ELS DARRERS TRENTA ANYS; LA RENAIXENÇA

L’explosió gegantera arriba quan torna la democràcia. Després de molts anys sense poder-se expressar obertament, el poble surt al carrer per qualsevol motiu. I és aquí quan sorgeix l’enorme i indubtable diferència que porta a Catalunya a estar al capdavant del món geganter, l’associacionisme.

És l’any 1982 quan el món geganter es comença a plantejar el seu futur. I això passa gràcies a tres fets molt importants. El primer i més rellevant, és la participació dels gegants a l’obertura dels Mundials de Futbol, fet que els donà una projecció internacional, el segon és el 1r Congrés de Cultura Tradicional i Popular Catalana, on es va decidir crear una federació gegantera d’àmbit nacional i el darrer, i el més recordat pels geganters, és la I Trobada Internacional de Gegants a Matadepera, amb més de 200 gegants. Les Cavalcades de la Mercè de Barcelona també foren un exponent molt important, com ho segueixen sent avui en dia.[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row][vc_row css=”.vc_custom_1469405011031{padding-top: 10px !important;padding-bottom: 0px !important;}”][vc_column][vc_single_image image=”2003″ img_size=”full”][/vc_column][/vc_row][vc_row css=”.vc_custom_1469405421091{padding-top: 10px !important;padding-bottom: 40px !important;}”][vc_column][vc_column_text css=”.vc_custom_1469406124690{margin-bottom: 20px !important;}”]L’any 1992 fou la II Trobada Internacional de Gegants a Matadepera en motiu de la celebració de la Ciutat Gegantera, amb la participació de 8000 geganters i 647 gegants, molts dels quals es recuperaven o s’estrenaven per a l’ocasió. Gegants vinguts del Japó, Àustria, França, Itàlia, Portugal, Bèlgica, Andorra, Holanda i de tot Espanya van participar en la major trobada de gegants que mai s’ha fet.

Finalment, les darreres grans trobades han estat el 2002 a Solsona on es va voler fer un Rècord Guiness de Gegants (se’n van reunir uns 300), el 2006 a Montblanc per la Ciutat Gegantera (Uns 400 gegants: de Navarra, País Valencià, Madrid, Aragó, País Basc, Illes Balears, Portugal, Andorra, França i Suècia) i el mateix any a Barcelona, per la Cavalcada de la Mercè, (amb més de 200 gegants representant la quasi totalitat de les comarques catalanes, a més del País Valencià, tot l’Aragó i fins i tot d’Alemanya i Colòmbia), que es va anomenar la Cavalcada de Catalunya.

Fins a data d’avui, el referent català és l’Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya, que celebra les anomenades Ciutats Geganteres de Catalunya, que es fan cada any a una ciutat diferent i que traspassa els seus gegants, en Treball i na Cultura, d’una colla a una altra. Normalment hi assisteixen unes 150 colles, tot i que, com hem vist a Matadepera o Montblanc, no sempre és així.

Les Ciutats Geganteres han estat: 1985 – Sallent, 1986 – Tona, 1987 – Vilassar de Dalt, 1988 – Molins de Rei, 1989 – Sant Celoni, 1990 – Manresa, 1991 – Sant Julià de Lòria, 1992 – Matadepera, 1993 – Reus, 1994 – Palamós, 1995 – Lleida, 1997 – Esplugues de Llobregat, 1998 – Móra d’Ebre, 1999 – Vic, 2000 – Barberà del Vallès, 2001 – Sant Feliu de Llobregat, 2002 – Sant Carles de la Ràpita, 2003 – Mollet del Vallès, 2004 – El Prat de Llobregat, 2005 – Capellades, 2006 – Montblanc, 2007 – Sant Joan Despí, 2008 – Sant Vicenç dels Horts, 2009 – Tàrrega i 2010 – Manlleu.

Les altres associacions geganteres catalanes, d’àmbit comarcal o de ciutat, són: la Coordinadora de Geganters de Barcelona (la més antiga de totes), la Coordinadora de Colles de Gegants i Bestiari de la Ciutat Vella de Barcelona, la Coordinadora de Colles de Geganters i grups de Grallers de les Comarques Meridionals, la Coordinadora de Colles Geganteres de les Comarques Gironines,… A nivell mundial existeix el Cercle Internacional d’Amics dels Gegants, que fa una important tasca de descobriment de països amb gegants (ja n’hi ha 89!) i que té un bon nombre de sucursals. A la resta del planeta s’estima que hi ha uns 10000 gegants (A Catalunya n’hi ha uns 4000 i a la resta d’Espanya uns 7000).

Així mateix, a França hi ha la Ronde des Géants i a Bèlgica la Maison des Géants, dos països amb un moviment geganter molt semblant al català, amb 2000 gegants.[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row]