MOSTRA DE GEGANTS DE BARCELONA

Una setmana abans que comencin les Festes de la Mercè i, en alguna ocasió, fins i tot alguns dies després, els gegants dels barris i districtes barcelonins són exposats al Pati Manning de la Casa de Caritat, al carrer Montalegre.

Aquest acte neix a partir d´una idea bàsica. Aconseguir reunir per primera vegada en una exposició la quasi totalitat dels gegants barcelonins per tal de fer gaudir a la ciutadania del patrimoni valuós i moltes vegades imperceptible que són els seus gegants.

Els més alts entremesos són mostrats amb total majestuositat al Pati Manning de la Casa de Caritat, al carrer Montalegre. Allà, els nens i no tan nens, en poden disfrutar sense presses, ni pors.

De fet, l´acte es va iniciar l´any 2001 i no pretenia tenir continuïtat però, vist l´èxit de la crida i que molts són els nens, ciutadans, turistes, curiosos o entenedors que s´hi aproparen, es decidí continuar amb el que, ja avui, s´ha convertit en el veritable pòrtic de la Mercè, éssent moltes les escoles, instituts,… que programen la visita a la Mostra com una bona manera de començar el curs i omplir d´ambient festiu les aules dels centres educatius. Primer amb la visita a la Mostra i més tard amb un treball pedagògic envers el món geganter i les Festes de la Mercè.

I és que la Mostra de Gegants de Barcelona se suma a les ja consolidades Exposició del Seguici Popular de Barcelona (que té lloc al Palau de la Virreina, a la Rambla) i la Mostra de Dracs i Bèsties de Foc (al Vestíbul de l´Ajuntament, a la Plaça de Sant Jaume), creant un recorregut expositiu pel centre de la ciutat del qual molts ciutadans i foranis en prenen part. Podem dir que llavors, la ciutat s´escalfa pel que seran uns dies màgics en què aquestes “estàtues” prendran vida i passejaran en cercaviles, seguicis, cavalcades i correfocs, fent gaudir a tots amb els seus balls i passejades.

Dates: té lloc des d´una o dues setmanes abans de la Mercè, durant de deu a quinze dies segons els anys. El més habitual és que finalitzi el dia 23, quan comença la Xambanga.
Participants: els gegants i gegantons de les colles sòcies de la Coordinadora. De fet, ja hi han participat, en una ocasió o una altra, quasi tots els gegants que hi ha a la ciutat. Normalment, s´hi exposen prop de 90 figures.

L´any 2010 en motiu dels 25 anys de la Coordinadora, extraordinàriament, la Mostra es divideix en dos, omplint també La Casa dels Entremesos. Aquest any, s´hi exposaren 130 gegants, molts dels quals feia anys que no participaven a la Mercè.

En algun cas extraordinari, han estat presents a la Mostra alguns gegants convidats de fora de la ciutat. Aquests han estat els gegants Dalí i Gala de Figueres, l´Antoni Gaudí de Riudoms, els gegants de Torroella de Montgrí, els gegants, capgrossos i gegantons de l´Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya i els gegants de Bois-de-Lessiness (Bèlgica).

CONCERT DE MÚSICA TRADICIONAL

Normalment, la Mostra s´inaugura un diumenge per la tarda. Els actes solen començar cap a les 18h amb l´obertura de la Mostra que s´ha estat muntant durant tot el dia, i alguns cops, també dissabte. L´expectació és gran; només obrir les portes, el Pati sol estar ple de barcelonins que s´esperaven fora. Cap a les 19h té lloc el Concert de Música Tradicional on, un grup de música de caire popular o tradicional, cada any un de diferent, omple el Pati de música mentre la gent passeja observant les figures o, simplement, seuen a escoltar les diferents cançons.

Hi han tocat, entre d´altres,”Ganxets, grallers del Baix Camp”, la Banda “Metralla”, el grup de música folk “Safolk”, “Espremulls, Cobla Antiga”, els grallers “Els Quatre Vents” o “Els Grallers de l´Armilla”. L´any 2009 el concert pren un caire especial, ja que serveix per presentar la cobla de flabiols i fiscorn “Els Perdigots” que, amb un acurat treball i estudi de les melodies pròpies dels gegants de la Ciutat, a partir de llavors els acompanyarà en totes les seves sortides.

LA CAVALCADA DE LA MERCÈ

La festa de les festes, la Cavalcada de la Mercè és el màxim aparador dels gegants a la ciutat, i especialment a les Festes de la Mercè.

“La ciutat de Barcelona té una llarga tradició de celebració de tota mena de desfilades solemnes i festives que han esdevingut autèntics espectacles itinerants. Des de la Processó del Corpus Christi a la Rua de Carnaval, des de les cerimònies de rebuda a grans personalitats a la Cavalcada de Reis, des de les solemnitats de canonitzacions, beatificacions o coronacions fins la Cavalcada de la Mercè. Aquesta, la Cavalcada de la Mercè, és l’acte de les Festes de la Mercè que, al llarg dels anys i des d’inicis del segle passat, ha estat més constant i vistós.

“Cabalgata Artística”, “Cabalgata Histórica”, “Cabalgata Folklórica”, “Cabalgata de la Merced”, Cavalcada – Ball de Gegants i Cavalcada de la Mercè, són alguns dels noms, i dels conceptes i continguts de l’acte que podríem considerar columna vertebral de les Festes de la Mercè. La concepció, disseny i organització de les diferents cavalcades també han estat diverses, des de les societats artístiques i recreatives -com ara el Reial Cercle Artístic de Catalunya- o les diferents empreses i marques comercials, amb els dissenys de carrosses, escenografies i coreografies que composaven les primeres desfilades de la Cavalcada, fins a les intervencions més populistes i folklòriques del període de l’alcalde Josep Maria Porcioles o les aportacions de companyies com Comediants amb el seu “gir geganter”.

Els gegants, que són pràcticament els únics elements festius que han mantingut la seva presència constant en les celebracions barcelonines, esdevenen l’eix central de la Cavalcada de la Mercè. La Coordinadora de Geganters de Barcelona, nascuda el 1983, assumeix des del 1986 la realització de la Cavalcada de la Mercè i del Ball de Gegants. Les Cavalcades contemporànies, assumides per la Coordinadora de Geganters de Barcelona, van representar tota una innovació de gran originalitat. Amb protagonisme principal dels gegants, un fil argumental condicionava tot el disseny de l’espectacle itinerant, amb l’aportació d’escenografies, de manifestacions artístiques innovadores i de cultura popular tradicional i d’intervencions sorprenents com ara l’arribada dels gegants per mar o en globus aerostàtics. Més endavant la Cavalcada es va diversificar i se’n van crear altres de paral·leles i d’alternatives: la Rua dels Nassos, la Cavalcada de les Arts, la Cavalcada Mediterrània, la Cavalcada dels Convidats, la Cavalcada Musical,…

Actualment, amb la Coordinadora de Geganters de Barcelona al capdavant, el potencial de la Cavalcada, les moltes possibilitats d’espectacle, de renovació i de tradició, de manifestació interdisciplinària, la seva gran capacitat de convocatòria i de reconeixement ciutadà, i la seva condició, mai perduda, d’espectacle itinerant i d’acte central de la festa, li han conferit una gran disponibilitat a reforçar i potenciar amb tota mena d’aportacions i d’atorgar-li un disseny guionat i coherent capaç d’aixoplugar les disciplines més diverses i de tota mena de manifestacions festives populars, tradicionals, artístiques i innovadores, mantenint la participació coherent i de qualitat de tots els gegants barcelonins que ho vulguin.

La Cavalcada de la Mercè es celebra el dia de la Mercè a partir de les sis la tarda en un gran espai central de la ciutat i durant dues hores, més o menys, segueix un recorregut per carrers i places cèntrics i emblemàtics per la festa, passant ineludiblement per la Plaça de Sant Jaume, i finalitzant pels vols de les vuit del vespre en un altre espai central amb l’actuació d’algun dels elements més simbòlics i espectaculars que hi ha participat.” (extracte del Protocol Festiu de la Ciutat de Barcelona, Barcelona 2009)

Fins a data d’avui, la Cavalcada s’ha dedicat a: 1986 – “La Mediterrània, mar de gegants”, 1987 – “Sota el cel de Barcelona”, 1988 – “Voltant el foc”, 1989 – “Gegants a la feina”, 1990 – “Homenatge a Joan Amades”, 1991 – “Retrobada”, 1992 – “Gegants i ciutadans”, 1997 – “El temps per un forat”, 2000 – “La Cavalcada dels barris”, 2002 – “Gaudír Barcelona”, 2003 – “La cultura per la pau”, 2004 – “Una barretina i una espardenya”, 2005 – “La fantasia dels llibres”, 2006 – “La Cavalcada de Catalunya”, 2007 – “Un mar gegant”, 2008 – “Els colors del món”, 2009 – “Barcelonins il·lustres”, 2010 – “CavalBanda: a toc de banda!”, 2011 – “Fes TA Cavalcada”. Els anys que no consten és perquè no hi va haver temàtica conductora.

A la gran festa de la cultura popular de la ciutat hi han participat especialment tots els gegants barcelonins, i moltes de les bèsties i nans dels nostres barris. Vinguts de fora de la ciutat, molts d’ells més d’un cop, hem pogut documentar la vinguda de:

  • Comarques de Barcelona: gegants i capgrossos de l’Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya, gegants d’Arenys de Mar, Badalona, escola Joan Maragall (Badalona), escola Jungfrau (Badalona), gegants de La Faràndula de Badalona, Balsareny, Barberà del Vallès, Cuca de Begues, gegants de la Patum de Berga, Àliga, Cavallets, Tabal, Guita, Maces i Nans de la Patum de Berga, gegants de Caldes d’Estrac, Calella, Canet de Mar, Castell de Santa Florentina (Canet de Mar), d’Els Comediants (Canet de Mar), de Capellades, capgrossos de Capellades, gegants de Cardedeu, del barri Nou (Cardona), La Coromina (Cardona), Sant Miquel de Cardona, barri Major (Cardona), barri de la Fira (Cardona), Castellar del Vallès, gegants de la Mitja Lluna de Castellbisbal, de Castelldefels, gegants i nans de Castellterçol, Castellví de la Marca – La Múnia, Castellví de Rosanes, Cerdanyola, drac de la Colònia Güell, l’Enforcat de Cornellà, gegants de Cornellà, Cubelles, Draga de Cubelles, gegants i capgrossos d’Esplugues de Ll, gegants de Gualba, l’Hospitalet de Llobregat, Drac d’Or (L’H), Sant Josep (L’H), Família Pardo (L’H), gegants de la Ciutat d’Igualada, Àliga de la Ciutat d’Igualada, gegants i nans bebès del Gremi de Teixidors i Blanquers d’Igualada, gegants de Llinars del Vallès, Malgrat de Mar, Manlleu, Manresa, Cavallets de Manresa, gegants de Martorell, capgrossos del Masnou, gegants de Masquefa, Matadepera, la Família Robafaves de Mataró, gegants d’Iluro (Mataró), de l’ermita de Sant Simó (Mataró), gegant Crossi (Mataró), gegant Guardavinyes (Mataró), gegants de Moià, Moja, Molins de Rei, el Cuc de Molins de Rei, gegants de Mollet del Vallès, Montmeló, Montornès del Vallès, Olesa de Montserrat, l’Ordal, Palau Solità i Plegamans, La Palma de Cervelló, Pallejà, Parets del Vallès, el Bitru de Parets, gegants de Piera, gegants de Pineda de Mar, d’El Prat de Llobregat, Premià de Mar, Rellinars, Ripollet, Sabadell, Casa Closa (Sabadell), Sant Adrià del Besòs, Sant Andreu de la Barca, gegants d’Aigüestoses (Sant Andreu de la Barca), Sant Boi de Llobregat, Camps Blancs (Sant Boi), Casablanca (Sant Boi), gegants, nans i cuca de Sant Celoni, gegants de Sant Climent de Llobregat, Sant Cugat del Vallès, Bastoners de Sant Cugat del Vallès, Sexot de Sant Cugat Sesgarrigues, Sant Esteve de Palautordera, Sant Feliu de Llobregat, Sant Fost de Campcentelles, gegants de Gog i Magog de Sant Joan de Vilatorrada, Sant Joan Despí, Sant Joan Samora, Sant Jordi de Cercs, Sant Just Desvern, gegants, capgrossos, Unicorn, Llengot i Malaganya del Terrazel de Sant Llorenç d’Hortons, gegants de Sant Pere de Ribes, Sant Pere de Vilamajor, Sant Pol de Mar, Ferafoc de Sant Quintí de Mediona, gegants de Sant Quirze del Vallès, Sant Sadurní d’Anoia, Sant Vicenç de Castellet, Sant Vicenç dels Horts, Mamut de Sant Vicenç dels Horts, gegants de Santa Coloma de Gramenet, Trabucaires de Santa Coloma de Gramanet, gegants de Santa Eulàlia de Ronçana, Santa Perpètua de Mogoda, gegants de Sitges, gegants Moros de Sitges, Àliga i Drac de Sitges, ball de cavallets i peix de Sitges, gegants de Teià, gegants de Terrassa, Can Roca (Terrassa), Drac de Terrassa, la Pàjara de Terrassa, la Papallona de Sant Pere (Terrassa), la Cuca Xinesa de Terrassa, gegants de Tordera, Torelló, Torrelles de Foix, Vacarisses, la Vaca Xula de Vacarisses, gegants Bernat i Elionor de Vallgorguina, gegants dels Geganters de Vallgorguina, gegants de Vic, del carrer de Gurb (Vic), Viladecans, Vilafranca del Penedès, Drac i Àliga de Vilafranca del Penedès, Falcons de Vilafranca del Penedès, gegants de Vilanova del Vallès, gegants de Vilanova i la Geltrú, Mulasses de Vilanova i la Geltrú, Drac de Vilanova, gegants de la Geltrú (Vilanova), Vilassar de Dalt, Vilassar de Mar i Magnafoc de Vilobí del Penedès.
  • Comarques de Girona: gegants d’Alp, Amer, Anglès, Banyoles, la Bisbal d’Empordà, l’Àliga i el Drac de la Bisbal, gegants de Caldes de Malavella, de Camprodon, de Cassà de la Selva, de Castelló d’Empúries, de Figueres, gegants Dalí i Gala (Figueres), Bou, Drac, Nans i Cavallets de Figueres, gegants d’Hostalric, gegants i capgrossos de Girona, Àliga de la Ciutat de Girona, Drac Beatusaurus de Girona, gegants dels Amics dels gegants de Girona, gegants d’Olot i cap de Lligamosques, Àliga de Sant Ferriol d’Olot, gegants de l’Art Cristià (Olot), gegants de Queixans, Ribes de Freser, Ripoll, Roses, Sant Feliu de Guíxols, gegants, cavallets i mulassa de Sant Feliu de Pallerols, gegants de Sant Hilari Sacalm, Sant Joan de les Abadesses, Santa Coloma de Farners, Torroella de Montgrí i Vilobí d’Onyar.
  • Comarques de Lleida: gegants de les Borges Blanques, Camarassa, gegants de la Paeria de Lleida, Cavallets del Corpus de Lleida, Lleó de Lleida, lo Marraco de Lleida, gegants de La Santa Infància (Lleida), Avinguda Jaume I (Lleida), Plaça de l’Ereta (Lleida), gegants del Patronat del Corpus (Lleida), Parròquia de Sant Andreu (Lleida), Centre Històric (Lleida), gegants del Grup Cultural Garrigues (Lleida), La Pobla de Segur, Pradell de Sió, Sanaüja, La Seu d’Urgell, gegants de Solsona, Àliga, Drac, Mulassa, Bou i Cavallets de Solsona, gegants del Carnaval de Solsona, nans de l’Associació Guixanet de Tàrrega, Àliga de Tarrega, el Tossino de Tàrrega, gegants de Tàrrega, gegants del Carme de Tàrrega, gegants del carrer Major de Tàrrega, gegants de Tremp i de Vallfogona de Balaguer.
  • Comarques de Tarragona: gegants d’Alcanar, Amposta, l’Arboç del Penedès, Dona d’Aigua de Bellvei, gegants de la Coordinadora de Colles de Gegants de les Comarques Meridionals, Calafell, Cambrils, Falset, Horta de Sant Joan, l’Hospitalet de l’Infant, Cavallet de Mar de l’Hospitalet de l’Infant, gegants de Montblanc, barri de Montserrat (Montblanc), Amics dels gegants (Montblanc), barri d’Avall (Montbrió del Camp), barri de la Closa (Montbrió), Sant Antoni (Montbrió del Camp), ninots mironians de Mont-roig del Camp, gegants d’El Morell, Els Pallaresos, El Perelló, Prades, Rasquera, Reus, Carrasclet de Reus, Nanos de Reus, Ball de Galeres de Reus, gegants de Riudoms, Salou, Santa Oliva, Siurana, Carrer Merceria (Tarragona), Tortosa, Cucaferes de Tortosa, Ulldecona, gegants de Valls, Àliga de Valls, gegants de l’AM “El Calçot” de Valls i Cabrot del Vendrell.
  • Aragó: gegants de Calaceit, Fraga, Saragossa i Sopeira.
  • Galicia: gegant de la Puebla de Caramiñal.
  • Illes Balears: gegants de l’Agrupació de Geganters de les Illes Balears, s’Estol del Rei en Jaume d’Alcúdia, gegants de Campos, Maó, Palma de Mallorca i Sa Pobla.
  • Madrid: gegants d’Alcalá de Henares i Madrid.
  • País Valencià: gegants i cabuts de Benicarló, gegants del Corpus de València i de Vinaròs.
  • Catalunya Nord: gegants d’Els Angles, Joan de l’Ós (Els Angles), Bou Roig d’Els Angles, gegants de Perpinyà, gegants de l’Esbart Joventut de Perpinyà, gegants de Ribesaltes i Vilafranca de Conflent.
    Principat d’Andorra: gegants d’Andorra la Vella i de Sant Julià de Lòria.
  • Bèlgica: gegants Ambrioix, Hennepin i Vauban d’Ath, gegants de Bois-de-Lessines, Faubourg de Tournai, Isières, Lessines i Rebaix.
  • Itàlia: gegants del Carnaval de Niça.
  • Anglaterra: gegants de Manchester.
  • Alemanya: geganta “Elisabeth Christine” i capgròs “Maria Teresa d’Àustria” de Wolfenbüttel.
  • Brasil: els “Bonecos gigantes” del Carnaval d’Olinda.
  • Colòmbia: geganta del grup de teatre “La Polilla” de Medellín.

A més d’un llistat inacabable de grups d’arts de carrer, bandes, grups de música tradicional, carruatges, colles de bastons, diables, trabucaires, danses tradicionals de tot el món,…