COMPARSA D’ELEMENTS MOLT IMAGINATIUS I INNOVADORS

Quan parlem dels gegants de la Pedrera hem de puntualitzar que ens referim als quatre gegants i dos nans que, propietat de l’Obra Social de Caixa Catalunya i creats l’any 1998, són uns dels gegants més populars i uns dels més representatius de Barcelona, la ciutat gaudiniana per excel·lència.

L’Obra Social de la Caixa de Catalunya, després d’haver restaurat l’emblemàtic edifici de la Casa Milà, conegut com “La Pedrera”, obra de l’insigne arquitecte i català universal Antoni Gaudí, va creure convenient la construcció d’uns gegants d’inspiració gaudiniana. En un principi, les figures només haurien de participar a l’espectacle de presentació i restar exposades a l’interior de la Casa Milà. Però degut als ànims que membres de les colles geganteres de la ciutat van posar per tal que les figures poguessin participar almenys a les Festes de la Mercè, els seus propietaris en van permetre la sortida, sempre portats per una colla o altra. Per tant, van passar a ser uns elements que podien representar la Pedrera i la ciutat en els esdeveniments culturals i festius d’arreu del territori català.

Els gegants de la Pedrera són una comparsa d’elements molt imaginatius i innovadors obra del cardoní Toni Mujal i Obradors que, utilitzant els diversos elements gaudinians de la Casa Milà; ornaments, xemeneies, respiradors,… representen una sèrie de personatges mitològics i inquietants que combinen la tradició llegendària més clàssica dels gegants amb la innovació figurativa i conceptual més imaginativa.

Foto: Foto de colla per la Reestrena dels gegants de la Pedrera, 5 de juny de 2011. Autora: Roser Batallé

LES FIGURES I ELS SEUS SÍMBOLS

Començant pels Nans, representen dues xemeneies de la Casa Milà. Són els fills juganers dels gegants reis. La seva funció és la d’interactuar amb el públic i divertir-lo, amb moments graciosos. La seva movilitat és reduïda ja que el seu cos és una carcassa rígida, tot i així tampoc no és nul·la, ja que els seus braços són els del portador i poden ballar, saludar-te o jugar amb tu. Per diferenciar-los, sempre se’ls ha conegut popularment com a Nan Verd i Nan Vermell. Però està previst que això canvii i que properament, i a partir d’un concurs popular, els nans tinguin nom propi.

Els gegants més grossos són els Reis. Ell és el Rei Gaudi (del verb gaudir), ella és la Reina Pedrera. La parella duu uns rics vestits, complementats amb tot tipus d’al·legories a obres gaudinianes, i a la mar i la natura, que tant havia inspirat i fascinat a Gaudí, com ara petxines, cloïsses o cargols de mar. En Gaudi és el gegant més gros, i el més imponent; du una llarga capa roja cenyida amb trossos de trencadís i gotims de raïm, recordant el vi i la tradició mediterrània de Barcelona i del nostre país. Al pit llueix un gros escut i a la mà dreta agafa un ceptre de poder, amb la figura d’una caracola de mar, mentre que amb la mà esquerra marca territori. La geganta, la Pedrera, porta tota una sèrie de conxes que igualment recorden la mar, una col·lecció de vidres, fermalls i penjolls que fan un joc de llums i una diadema al cap, de la qual hi pengen dos vels blancs, símbol de puresa.

Al seu vestit hi destaca la capa blava, en contrast amb la vermella del gegant. A la mà dreta, hi porta un delicat pom de flors, atribuït a la feminitat.

Els gegants coneguts com els Guerrers s’anomenen Badalot i Forjat. Tots dos van vestits amb tons i colors semblants, a joc entre ocres i verds fosc, que es complementen fantasiosament. Aquesta parella és més ferotge, i està a la defensiva, preparada per a lluitar. En Badalot porta una llarga porra recolzada a les espatlles, les punxes de la qual apunten en totes direccions, cap a tot l’espai. A la mà dreta d’en Forjat, en canvi, hi ha un drac alat que, en forma de ceptre, està a punt d’atacar. Com els Reis, els Guerrers també porten al·legories a la mar i la natura, com reixes de pescar a mode de capa, gotims de raïm o estrelles de mar, a més de jocs de mirallets i penjolls. En Badalot és l’encarregat de cuidar del Rei Gaudi, mentre que en Forjat té cura de la Reina Pedrera.

Tots quatre gegants llueixen l’escut de la Pedrera al cinturó.

DEL 1998 AL DESEMBRE DE 2004

Estrenats l’any 1998, en la festa de celebració de la restauració a fons de la Pedrera, s’hi va presentar la seva música i ball propi ballat per una parella, i els van apadrinar els màgics gegants del Clot.

En la seva primera etapa de vida, els gegants de la Pedrera van participar en festes geganteres a Sant Sadurní d’Anoia, l’Hospitalet de Llobregat, Malgrat de Mar, Vilanova i la Geltrú, o a les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela de Valls (el 2001). Altrament, també van participar en alguna que altra cercavila a l’Eixample o algun altre barri barceloní. Com a fets memorables, destacar les seves sortides l’any 2000 al quarantè aniversari de la recuperació dels gegants i gegantons del Pi, el 2002 per la Mercè de l’Any Gaudí (a l’estrena de la gegantona Crespinella i a la Cavalcada, dedicada a l’artista universal), el 2004 al Fòrum Internacional de les Cultures a Barcelona o al Carnaval de Niça el mateix 2004 (havent estat també a Niça, però només exposats, el 2003). Els nans participen el juny de 2006 en l’exposició “de cap a la història” en motiu de la Trobada Nacional de Capgrossos a Manresa.

Durant el temps que els varem poder veure a carrer, va ser habitual la seva presència a les Festes de la Mercè gràcies a la Coordinadora de Geganters de Barcelona.

Especialment a la Mostra de Gegants de Barcelona, al Pati Manning de la Casa Caritat, que els acollia al seu racó, a la planta baixa del pati, a la dreta de les escales que pujen al primer pis, i que durant molts anys ha estat buit, tot reclamant tornar-hi a veure les figures exposades. A més a més, hi ha un altre fet que mostra la seva popularitat entre els geganters barcelonins i l’estima que en tenen, i és que són els únics gegants que han participat assiduament a la Mostra del Pati Manning, tot i no ser de cap colla de la ciutat. També participaven (sovint només una de les dues parelles) a la Cavalcada de la Mercè, la tarda de la Diada de la Mare de Déu de la Mercè, el 24 de setembre.

Les figures, degut a aquesta imatge imponent que tenen i a aquesta perfecta representació que fan de la nostra ciutat, i perquè no dir-ho, del país, del modernisme i del fet geganter, van agradar molt en quant es van presentar i, a partir d’aquell moment, van ser molt estimats pels barcelonins. Tot i així, el 4 de desembre del 2004 -només sis anys després de la seva presentació pública-, fan la seva darrera sortida per la Festa Major de la Dreta de l’Eixample.

2010: UNA NOVA ETAPA SOTA L’AIXOPLUC DE LA COORDINADORA

Des de l’any 2010, i després de nombroses xerrades i amb un conveni amb els propietaris, estan cedits a la Coordinadora de Geganters de Barcelona, qui s’encarrega del seu manteniment i sortides. Encetada aquesta nova etapa, les sis figures van passar pel taller del seu mestre artesà, en Toni Mujal, i es van restaurar a fons, es van repintar i arreglar, se’ls van canviar els vestits i complements, i es va intentar fer-los més portables.

Finalment, el diumenge 5 de juny de 2011 i després de la seva profunda restauració, els gegants i nans de la Pedrera tornen a la vida, esperem que ara si, de forma definitiva. Les figures apareixen de dins de la Casa Milà entre músiques, aclamacions i aplaudiments. Amb l’acte, Catalunya Caixa en fa cessió a la Coordinadora qui els entrega a la ciutat, per d’aquesta manera ser els nous ambaixadors de Barcelona. Durant la festa, emmarcada en el Transeixample de la Festa Major de la Dreta de l’Eixample, es presenta la nova versió del seu ball, que tan sols havia estat dansat el dia de l’estrena el 1998. Composat per Joan Amargós i amb coreografia espectacular ideada de nou per Abel Plana, Maurici Arias, Josep Maria Blanes, Miquel Burgès i Nicolás Alonso, membres de la Junta de la Coordinadora de Geganters de Barcelona, i interpretada en directe pels grallers de la Germandat de Trabucaires, Geganters i Grallers de Sant Andreu de Palomar, i d’altres, havent-lo assajat setmanalment durant tres mesos.

Des de llavors, els gegants i nans de la Pedrera junt amb la gegantona Crespinella, també de la Coordinadora de Geganters de Barcelona i que s’afegeix a la comparsa, estan permanentment exposats a la Seu de Districte de l’Eixample, al carrer Aragó. En aquesta nova etapa que enceten, participen a les diferents trobades de gegants “Transeixample” dels barris de l’Eixample com a representants del Districte i especialment, a les Festes de la Mercè; on tenen un especial potagonisme al ser els gegants propis de la Coordinadora, sent presents a la Mostra de Gegants de Barcelona al Pati Manning, a la Xambanga, al Matí Gegant – Mostra de Balls de gegants i Passejada de Nans i Gegants- i a la Cavalcada de la Mercè.

L’agost del 2011 viatgen a l’illa italiana de Sicília, per participar al II Raduno dei Giganti de Mistretta. I ja tornen a participar en actes destacats que se celebren a la ciutat, com el 70è aniversari de la cantant Núria Feliu, celebrat al Liceu.

Avui, ens hem de sentir orgullosos de poder comptar amb la presència dels quatre gegants de la Pedrera i els seus nans, que durant molts anys no han estat entre nosaltres. És per això que les figures enceten aquesta nova i esperada etapa, amb més festa i il·lusió que mai.