Gegants del Pi

Barri: Gòtic (Ciutat Vella)

Primera referència: 1601

Figures actuals: 1807

Construcció: Ramon Amadeu

Rèpliques: 1986 (ell) i 1987 (ella)

Propietat: Associació d’Amics dels Gegants del Pi

Diades: Festes de Sant Josep Oriol (pels volts del 23 de març) i Quinquennals del Pi

Ball propi: Ball dels Gegants del Pi

Història:

La tradició gegantera a la basílica de Santa Maria del Pi ve d’antic. Hi ha notícia de la participació de gegants relacionats amb aquesta parròquia des de l’any 1601. La primera referència de la geganta és del 1660 i el 1669, dels gegants petits o gegantons.

Són coneguts arreu per la seva popular cançó, nascuda per Corpus del 1798. El gegant actual és de finals del segle XIX, mentre que la geganta és del 1807, obra de Ramon Amadeu. A finals del segle XIX són guardats junt als gegants petits degut a la falta de diners de l’Obra del Pi per la processó.

Recuperats el 1960, els treballs de la restauració van anar a càrrec de Manel Casserras i Boix, sota la direcció d’Evarist Mora.

Els gegants representen un noble turc i una dama cristiana. El 1985 es bategen amb els noms d’Elisenda i Mustafà.

Són membres del Seguici Popular de Barcelona. Apareixen sempre a la processó de Corpus, a les festes de Santa Eulàlia i a les festes de la Mercè.

Quan no surten, els podem admirar doblement: les còpies són exposades a la Casa dels Entremesos i els originals, en una vitrina dins l’església del Pi.

Barri: Gòtic (Ciutat Vella)

Data d’estrena: Corpus de 1858. Rèplica: 1997

Construcció: José Galceran. Rèplica: Manel Casserras i Solé.

Propietat: Basílica de Santa Maria del Pi

Administrat per: Associació d’Amics dels Gegants del Pi

Diades: Festes de Sant Josep Oriol al Pi (pels volts del 23 de març) i Quinquennals del Pi

Ball propi: Ball de família dels Gegants del Pi i Ball de quatre dels Gegants del Pi

Història:

La tradició gegantera a la basílica de Santa Maria del Pi ve d’antic. La primera documentació dels gegants petits del Pi és del 1669, quan van néixer per obrir pas als gegants grans. L’any 1858 es van estrenar els actuals, obra de l’escultor José Galceran. Des d’aleshores la seva presència a les festes de la ciutat va ser constant fins que van ser abandonats a finals del segle XIX junt als gegants grans. Recuperats el 1960 gràcies a una important col·lecta ciutadana, els treballs de la restauració van anar a càrrec de Manel Casserras i Boix, sota la direcció d’Evarist Mora.

El 1985 van ser batejats amb els noms d’Oriol i Laia.

El 1997, Manel Casserras i Solé en va fer la còpia actual. Dins les Festes de Sant Josep Oriol de 1999, els gegants petits del Pi recuperen els vestits que duien a mitjans del segle XIX, ell de noble hússar i ella, segons les cròniques de l’època, anava com la senyora Peruzzi de la Traviatta, que s’acabava d’estrenar al Liceu.

Les figures originals només surten pel pregó de les Festes de Sant Josep Oriol i durant l’any es troben exposades en una vitrina a l’entrada de la Basílica del Pi, mentre que les seves rèpliques estan a la Casa dels Entremesos.

Es poden veure a la processó de Corpus, a les festes de Santa Eulàlia i a les festes de la Mercè.

Barri: Gòtic (Ciutat Vella)

Data d’estrena: 1995

Construcció: Manel Casserras i Boix.

Propietat: Associació d’Amics dels Gegants del Pi

Diada: Festes de Sant Josep Oriol al Pi (pels volts del 23 de març)

Ball propi: Ball d’en Perot lo Lladre

Història:

En Perot lo Lladre representa el personatge real de Pere Rocaguinarda, famós bandoler que té dedicat un carreró al barri del Pi on, segons el costumari popular barceloní, hi residia quan feia estada a la ciutat.

El gegantet té un paper protagonista en un dels actes més singulars de les Festes de Sant Josep Oriol: els Atracaments. Aquesta activitat consisteix en una cercavila que recorre diversos comerços del barri on el Perot fa un atracament i el comerciant llença duros de xocolata a la munió de nens que el segueix, mentre aquests entonen la seva popular melodia.

Barri: Gòtic (Ciutat Vella)

Data d’estrena: 2014 (Mustafà petit) i 2016 (Elisenda petita)

Construcció: Manel Casserras i Solé (Mustafà petit) i Sessa Casserras i Moreno (Elisenda petita).

Diada: Festes de Sant Josep Oriol al Pi (pels volts del 23 de març)

Ball propi: –

Els Gegants infantils del Pi són una rèplica a escala dels famosos Gegants del Pi, documentats a la ciutat des del 1601. Com els grans, ell representa un noble sarraí i ella una dama cristiana.

Les dues figures es van finançar gràcies a una campanya de micromecenatge i es van construir al mateix taller que d’ençà de l’any 1960 restaura les figures grans. Es van estrenar en el marc de les Festes de la Mercè i van ser apadrinades per la dibuixant Roser Capdevila i els nens i nenes de l’Hospital Sant Joan de Déu.

Nombres: Elisenda y Mustafà

Barrio: Gòtic (Ciutat Vella)

Primera referencia: 1601

Figures actuales: 1807

Construcción: Ramon Amadeu

Réplicas: 1986 (él) y 1987 (ella)

Propiedad: Associació d’Amics dels Gegants del Pi

Celebraciones: Festes de Sant Josep Oriol (alrededor del 23 de marzo) y Quinquennals del Pi

Baile propio: Ball dels Gegants del Pi

Historia:

La tradición de los gigantes en la basílica de Santa María del Pi es antigua. Hay noticia de la participación de gigantes relacionados con esta parroquia desde el año 1601. La primera referencia a la gigante es de 1660 y en 1669, a los gigantes pequeños o gigantones.

Son conocidos en todo el mundo por su popular canción, nacida para el Corpus de 1798. El gigante actual es de finales del siglo XIX, mientras que la gigante es de 1807, obra de Ramón Amadeu. A finales del siglo XIX fueron guardados junto con los gigantes pequeños debido a la falta de dinero de la Obra del Pi para la procesión.

Recuperados en 1960, los trabajos de restauración estuvieron a cargo de Manel Casserras y Boix, bajo la dirección de Evarist Mora.

Los gigantes representan a un noble turco y a una dama cristiana. En 1985 fueron bautizados con los nombres de Elisenda y Mustafà.

Cuando no salen, los podemos admirar doblemente: las copias están expuestas en la Casa dels Entremesos y los originales, en una vitrina dentro de la iglesia del Pi.

Nombres: Oriol y Laia

Barrio: Gòtic (Ciutat Vella)

Fecha de estrena: Corpus de 1858. Réplica: 1997

Construcción: José Galceran. Rèplica: Manel Casserras i Solé.

Propiedad: Basílica de Santa Maria del Pi

Administrado por: Associació d’Amics dels Gegants del Pi

Celebraciones: Festes de Sant Josep Oriol al Pi (alrededor del 23 de marzo) y Quinquennals del Pi

Baile propio: Ball de família dels Gegants del Pi y Ball de quatre dels Gegants del Pi

Història:

La tradición gegantera en la basílica de Santa Maria del Pi es antigua. La primera documentación de los gigantes pequeños del Pi es de 1669, cuando nacieron para abrir paso a los gigantes grandes. En 1858 se estrenaron los actuales, obra del escultor José Galceran. Desde entonces, su presencia en las fiestas de la ciudad fue constante hasta que fueron abandonados a finales del siglo XIX junto con los gigantes grandes. Recuperados en 1960 gracias a una importante colecta ciudadana, los trabajos de restauración estuvieron a cargo de Manel Casserras y Boix, bajo la dirección de Evarist Mora.

En 1985 fueron bautizados con los nombres de Oriol y Laia.

En 1997, Manel Casserras i Solé hizo la copia actual. Dentro de las Fiestas de Sant Josep Oriol de 1999, los gigantes pequeños del Pi recuperaron los trajes que llevaban a mediados del siglo XIX: él de noble húsares y ella, según las crónicas de la época, vestía como la señora Peruzzi de la Traviatta, que se acababa de estrenar en el Liceo.

Las figuras originales sólo salen para el pregón de las Fiestas de Sant Josep Oriol y durante el año se encuentran expuestas en una vitrina a la entrada de la Basílica del Pi, mientras que sus réplicas están en la Casa dels Entremesos. Se pueden ver en la procesión del Corpus, en las fiestas de Santa Eulàlia y en las fiestas de la Mercè.

Barrio: Gòtic (Ciutat Vella)

Fecha de estrena: 1995

Construcción: Manel Casserras i Boix.

Propiedad: Associació d’Amics dels Gegants del Pi

Celebraciones: Festes de Sant Josep Oriol al Pi (alrededor del 23 de marzo)

Baile propio: Ball d’en Perot lo Lladre

Historia:

En Perot lo Lladre representa al personaje real de Pere Rocaguinarda, famoso bandolero que tiene dedicado un callejón en el barrio del Pi donde, según el costumbrismo popular barcelonés, residía cuando hacía estancia en la ciudad.

El gigante pequeño tiene un papel protagonista en uno de los actos más singulares de las Fiestas de Sant Josep Oriol: los Atracamientos. Esta actividad consiste en una caminata que recorre varios comercios del barrio donde Perot realiza un atraco y el comerciante lanza duros de chocolate a la multitud de niños que le sigue, mientras estos entonan su popular melodía.

Barrio: Gòtic (Ciutat Vella)

Fecha de estrena: 2014 (Mustafà pequeño) y 2016 (Elisenda pequeña)

Construcción: Manel Casserras i Solé (Mustafà petit) y Sessa Casserras i Moreno (Elisenda petita).

Propiedad: Associació d’Amics dels Gegants del Pi

Celebraciones: Festes de Sant Josep Oriol al Pi (alrededor del 23 de marzo)

Baile propio: –

Historia:

Los Gigantes infantiles del Pi son una réplica a escala de los famosos Gigantes del Pi, documentados en la ciudad desde 1601. Como los grandes, él representa a un noble sarraceno y ella a una dama cristiana.

Las dos figuras se financiaron gracias a una campaña de micromecenazgo y se construyeron en el mismo taller que desde 1960 restaura las figuras grandes. Se estrenaron en el marco de las Fiestas de la Mercè y fueron apadrinados por la ilustradora Roser Capdevila y los niños y niñas del Hospital Sant Joan de Déu.

Noms: Elisenda i Mustafà

Barri: Gòtic (Ciutat Vella)

Primera referència: 1601

Figures actuals 1807

Construcció: Ramon Amadeu

Rèpliques: 1986 (ell) i 1987 (ella)

Propietat: Associació d’Amics dels Gegants del Pi

Diades: Festes de Sant Josep Oriol (pels volts del 23 de març) i Quinquennals del Pi

Ball propi: Ball dels Gegants del Pi

History:

La tradició gegantera a la basílica de Santa Maria del Pi ve d’antic. Hi ha notícia de la participació de gegants relacionats amb aquesta parròquia des de l’any 1601. La primera referència de la geganta és del 1660 i el 1669, dels gegants petits o gegantons.

Són coneguts arreu per la seva popular cançó, nascuda per Corpus del 1798. El gegant actual és de finals del segle XIX, mentre que la geganta és del 1807, obra de Ramon Amadeu. A finals del segle XIX són guardats junt als gegants petits degut a la falta de diners de l’Obra del Pi per la processó.

Recuperats el 1960, els treballs de la restauració van anar a càrrec de Manel Casserras i Boix, sota la direcció d’Evarist Mora.

Els gegants representen un noble turc i una dama cristiana. El 1985 es bategen amb els noms d’Elisenda i Mustafà.

Són membres del Seguici Popular de Barcelona. Apareixen sempre a la processó de Corpus, a les festes de Santa Eulàlia i a les festes de la Mercè.

Quan no surten, els podem admirar doblement: les còpies són exposades a la Casa dels Entremesos i els originals, en una vitrina dins l’església del Pi.

Names: Oriol and Laia

Neighbourhood: Gòtic (Ciutat Vella)

Unveiling: Corpus Christi 1858. Replica: 1997

Artist: José Galceran. Replica: Manel Casserras i Solé.

Property of: Basílica de Santa Maria del Pi

Managed by: Associació d’Amics dels Gegants del Pi

Festivities: Saint Joseph Oriol’s Festival (around March 23) and Quinquennals del Pi

Dance: Ball de família dels Gegants del Pi i Ball de quatre dels Gegants del Pi

History:

The Basílica de Santa Maria del Pi has a long-standing giant tradition. The earliest record of the Gegants petits del Pi dates from 1669. That year, the little giants were created to accompany the giants during the parades. The current figures by José Galceran were inaugurated in 1858. From then on, they were always at the city’s festivities until the giants and the little giants were abandoned at the end of the 19th century. They came back to the streets thanks to the voluntary donations from the citizens. The restoration work was carried out by Manel Casserras i Boix, under the direction of Evarist Mora.

In 1985, they were christened with the names Oriol and Laia.

The current copies, made by Manel Casserras i Solé, are from 1997. During Saint Joseph Oriol’s Festival in 1999, the little giants started to wear again the costumes they used in the mid-19th century; Oriol as a noble hussar, a soldier, and Laia, according to the chronicles, as Signora Peruzzi from the opera La Traviata, which had just premiered at the Liceu.

The original figures only make an appearance in the announcement parade, known as pregó, of Saint Joseph Oriol’s Festival. Throughout the year, they are displayed in a glass case at the entrance to the Basílica de Santa Maria del PI, while their replicas can be seen at the Casa dels Entremesos.

They participate in the Corpus Christi procession, Saint Eulalia’s Festival and the festivities of La Mercè.

Neighbourhood: Gòtic (Ciutat Vella)

Unveiling: 1995

Artist: Manel Casserras i Boix.

Property of: Associació d’Amics dels Gegants del Pi

Festivity: Saint Joseph Oriol’s Festival (around March 23)

Dance: Ball d’en Perot lo Lladre

History:

Perot lo Lladre represents the historical figure of Pere Rocaguinarda, the famous bandit who has a street in the Pi neighbourhood named after him. That street was where, according to the story, he resided when he was in the city.

The little giant plays a leading role in one of the most special and distinctive events of the Saint Joseph Oriol’s Festival: Els Atracaments, meaning «the hold ups». This activity is a parade that passes through several local shops where Perot staged a «robbery» and the shopkeeper throws chocolate coins to the crowd of children following him while they sing his well-known tune.

Neighbourhood: Gòtic (Ciutat Vella)

Unveiling: 2014 (Mustafà petit) and 2016 (Elisenda petita)

Artists: Manel Casserras i Solé (Mustafà petit) and Sessa Casserras i Moreno (Elisenda petita).

Property of: Associació d’Amics dels Gegants del Pi

Festivity: Saint Joseph Oriol’s Festival (around March 23)

Dance: –

The Gegants infantils del Pi are a scaled-down replica of the famous Gegants del Pi, which have been documented in the city since 1601. As the giants, he represents a Saracen noble and she portrays Christian lady.

The two figures were funded through a crowdfunding campaign and were built in the same workshop that has restored the giants since 1960. They were unveiled during La Mercè, with Roser Capdevila, the illustrator, and children from Hospital Sant Joan de Déu acting as their godparents.